Contemplar Xangai des de la torre Jimnao, la segona més alta de la ciutat, ens ha ajudat a fer-nos una idea de la gran extensió d’aquesta. És un gegant de la Xina, i també un gegant mundial. Arquitectònicament és impactant, no només pels gratacels, sinó també pels seus llaços viaris, molts d’ells alçats, pels seus transports i pels jocs que ofereix amb el riu Juangpu, que creua la ciutat. De nit, tot es transforma i la majoria d’edificis il·luminen Xangai amb mil llums de colors, realment és per a quedar-se bocabadat, tot i així deu ser bastant costós mantenir tota aquesta gran infrastructura, no només econòmicament, sinó també mediambientalment.
Més enllà de les reflexions que cadascú de nosaltres pugui fer sobre aquest país i aquesta gran ciutat, el cert és que ens té captivats, no només per la grandesa, sinó també per la seva gent. Els xinesos són molt diferents a nosaltres, de vegades tenen reaccions estranyes que no acabem d’entendre, però són unes persones fantàstiques, sempre riallers i disposats a fotografiar-se amb tu.
Els dies passen, tenim poc temps lliure, perquè l’activitat central dels nostres dies són les actuacions castelleres, tot i així el nostre interès per descobrir la ciutat ens carrega les piles per sortir al carrer i conèixer més i més racons d’aquest lloc. Tot i que el cansament es va sumant dia rera dia, ens queden encara moltes ganes i forces per seguir fent castells i seguir compartint les nostres hores amb la perla d’Orient, Xangai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada