La Colla Vella s’estrena a l’Expo

Dilluns al matí (matinada a Catalunya), vam actuar per fi a dintre del recinte de l’Expo 2010 de Xangai. Es tractava de la nostra segona exhibició en terres asiàtiques. Al final, el 3 de 8 va tornar a ser el sostre del dia, tal i com ja ho havia estat el dia abans, i el vam acompanyar d’un 2 de 7 de sortida, un 5 de 7 i un 4 de 7 amb el pilar. Els tres primers castells van descarregar-se amb relativa facilitat, mentre que el darrer va ser el que ens va portar més feina.

Per començar, ja vam trigar més del compte a intentar-lo perquè coincidís amb la connexió d’un canal de televisió local, que volia oferir-lo en directe als seus espectadors. La connexió, però, no podia ser més inoportuna perquè abans de carregar-se el quatre no es va veure clar i van decidir tirar avall. Afortunadament, el públic i els periodistes, totalment neòfits, no van saber exactament si estava fet o no i van quedar igualment satisfets.

A la segona, quan havia de ser la bona, es va decidir desfer un peu perquè estava mal quadrat, de manera que la tercera va acabar sent la vençuda i es va poder descarregar sense excessius problemes. Com que quasi havia passat l’hora i mitja prevista per cada actuació, es va decidir posar punt i final a l’actuació amb un vano de 5 amb la Senyera.

Igual que a Century Plaza, les autoritats ens van obligar a actuar dintre d’un perímetre tancat, en aquest cas amb cintes, vigilat per policia i al qual només podien accedir els mitjans de comunicació.

L’actuació va tenir lloc a Europe Square. Els pavellons dels diferents països participants en l’Expo s’agrupen per continents al voltant d’una plaça. En el cas de la Europe Square hi ha els edificis de Bielorrússia, Eslovàquia o Portugal. El Pavelló espanyol, que és qui organitza juntament amb la Generalitat la Setmana de Catalunya, es troba a prop, però una mica més allunyat.

El recinte de l’Expo és, com tot a la Xina, immens. Es troba organitzat en dues parts separades pel riu Hangpu, que travessa la ciutat. A la banda est hi ha la majoria de pavellons estatals, i és on aixequem els nostres castells. Encara que haurem d’esperar a dimecres que ve per poder visitar-la amb deteniment, ja hem quedat impressionats pels immensos aparcaments, amb fileres i fileres d’autobusos, pels policies que marquen el pas o per les riuades de gent caminant ordenadament darrere del seu guia.

La pitjor part són, segurament, els interminables controls a les entrades. Tot i que tenim una acreditació personalitzada que portem penjant del coll per indicar que tenim autorització per entrar, el personal de seguretat s’encarrega d’escanejar totes les bosses (està prohibit entrar objectes considerats contundents o perillosos, incloent-hi els encenedors). Després de fer-nos travessar l’arc detector de metalls, un agent ens passa per sobre un aparell per tornar-se a assegurar que no portem cap objecte metàl·lic amagat.