dijous, 27 de maig del 2010

Fins sempre Emili

El sentiment de pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls és quelcom que de vegades costa d‘explicar i, potser, a alguns els costi més d’entendre. En determinades circumstàncies, mes enllà de les paraules, aquests sentiments s’expliquen amb fets. Avui, l’acte de comiat del nostre company casteller Emili, en serà un exemple.

La Colla Vella, ha estat i està formada per moltes famílies que en el decurs dels anys n‘han estat el seu suport moral i humà. Sense el compromís col·lectiu de les mateixes no seríem el que som ni estaríem on som. La família Manresa-Guardis n'és una d‘elles.

L‘Emili era un casteller de la Colla compromès. Actualment, era membre de la Junta de Govern de la Colla i ja ho havia estat en la Junta anterior. Discret, sacrificat i complidor, no deixava d‘assistir a les reunions ni a la majoria de les sortides que la Colla feia per actuar - fins i tot en els últims temps, malgrat els condicionants de la seva salut-. Una salut que no li ha permès gaudir de la ultima gran experiència de la Colla Vella: el viatge i l‘èxit que està aconseguint la seva Colla a la Xina. L’Emili, tanmateix, va viure tot el procés; va viure els preparatius i el goig que el seu fill Emili i el seu gendre Alfonso formessin part de l’expedició.

L’Emili ha deixat llavor. A més del seu treball i del seu exemple, ha sembrat -literalment- a través de les persones ja citades: el seu fill Emili -membre com ell de l‘actual Junta directiva- i del seu gendre, Alfonso. D‘aquesta manera, l‘Emili manté la continuïtat familiar dins de la gran família que és la Colla Vella.
Però el destí, que no sap ni entén de sentiments, ha volgut que l’Emili ens deixés mentre la Colla actuava a l‘altra part de món. Malgrat trobar-nos tan lluny de casa, en aquests moments de dolor, la Colla Vella se sent molt a prop de tota la família. Serveixin aquestes paraules per expressar el nostre condol a tota la família: molt en particular, a la seva esposa Francesca (Paquita), a la seva filla Marta, al seu nét Eric, a la seva mare, i a tots els seus germans i resta de la família. I com ja ho hem fet al seu fill Emili, i fill polític Alfonso, amb els qui compartim plegats aquests moments de dolor. Plegats oferim l‘actuació d‘avui a l'Emili.
Emili Manresa i Ferrater, descansi en la pau.
COLLA VELLA DELS XIQUETS DE VALLS
Xangai, 26 de maig de 2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada